TESTIMONIATGES NO CRISTIANS DE L'EXISTÈNCIA DE JESÚS

Jesús sí va existir i sabem més d'ell que de qualsevol palestí jueu abans del 70 dC. No va ser considerat significatiu per als historiadors del seu temps encara que Flavio Josefo i Tàcit es refereixen a Crist en els seus escrits. Va patir sota el poder de Ponç Pilat. De l'existència de Jesús de Nazaret no dubta cap historiador seriós. Per a l'historiador especialitzat en cultures antigues Michael Grant, ja mort, hi ha més evidència que va existir Jesús que la que tenim de famosos personatges històrics pagans. També James H. Charlesworth va escriure: “Jesús sí va existir i sabem més d'ell que de qualsevol palestí jueu abans del 70 dC”. I. P. Sanders en La figura històrica de Jesús afirma: “Sabem molt sobre Jesús, bastant més que sobre Joan el Baptista, Teudes, Judes el Galileu i una altra de les figures el nom de la qual tenim aproximadament la mateixa data i el mateix lloc”. I F. F. Bruce, autor de Són fidedignes els documents del Nou Testament?, sosté que “per a un historiador imparcial, la historicitat de Crist és tan axiomàtica com la historicitat de Juli Cèsar”.

“La mort en creu és el fet històric millor testificat de la biografia de Jesús”, assenyala a ABC Santiago Guijarro, catedràtic de Nou Testament de la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca.

Jesús no va ser considerat com a significatiu pels historiadors del seu temps. Si apareix en la literatura pagana i jueva de l'època va ser per l'embranzida dels cristians que el van seguir. “Cap dels historiadors no cristians es va proposar escriure una història dels començaments del cristianisme, i per aquesta raó només esmenten els esdeveniments que tenien alguna rellevància per a la història que estaven explicant. No obstant això, el valor d'aquestes dades puntuals és molt gran”, explica Guijarro en El relato premarcano de la Pasión y la historia del cristianismo.

L'historiador nord-americà John P. Meier relata en Un jueu marginal. Nova visió del Jesús històric com “quan en converses amb gent de la premsa i el llibre (...) aquesta va ser quasi invariablement la primera pregunta: Però pot vostè provar que hi va existir? Si m'és possible reformular una interrogació tan àmplia en una de més concreta com «Hi ha proves extrabíbliques en el segle I dC de l'existència de Jesús? Llavors crec que, gràcies a Josefa (Flavio Josefo), la resposta és sí”.

Flavio Josefo (93 dC)

L'historiador jueu romanitzat (37 a 110 dC) arreplega en el text conegut com “Testimonium flavianum” del seu llibre Antiguitats jueves (91-94), una referència a Jesús que si bé es creu que va ser retocada amb les frases entre parèntesis més avall, es considera autèntic: “En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi, (si és lícit cridar-lo home); perquè va ser autor de fets sorprenents, mestre de gent que rep amb gust la veritat. I va atraure molts jueus i molts d'origen grec. (Ell era el Messies) i quan Pilat, a causa d'una acusació feta pels principals d'entre nosaltres el va condemnar a la creu, els que abans l’havien estimat, no van deixar de fer-ho. (Perquè ell se'ls va aparèixer al tercer dia de nou viu: els profetes ho havien anunciat i mil altres fets meravellosos sobre ell). I fins a aquest mateix dia la tribu dels cristians, cridats així a causa d'ell, no han desaparegut”.

Tàcit (116 dC)

L'historiador romà (56 a 118 dC) esmenta a Crist en els seus “Anals” escrits cap a l'any 116 dC en parlar sobre Neró i l'incendi de Roma l'any 64. Informa de la sospita que hi existia i l’emperador mateix havia ordenat el foc i arreplega “per a fer callar el rumor, Neró va crear bocs expiatoris i va sotmetre a les tortures més refinades a aquells a qui la plebs anomenava “crestians”, [un grup] odiat pels seus abominables crims. El seu nom prové de Crist, qui sota el regnat de Tiberi, va ser executat pel procurador Ponç Pilat. Sufocada momentàniament, la nociva superstició es va estendre de nou, no solament a la Judea, la terra que va originar aquest mal, sinó també en la ciutat de Roma, on convergeixen i es conreen ferventment pràctiques horroroses i vergonyoses de totes classes i de tot arreu del món”. Els historiadors consideren a Josep Flavi i Tàcit com els testimoniatges primitius independents relatius al mateix Jesús més consistents, encara que també hi ha altres fonts que arrepleguen dades sobre els primers cristians:

Plini el Jove (112 dC)

Procònsol en Bitínia del 111 al 113 i nebot de Plini el Vell. Es conserven 10 llibres de cartes que va escriure. En la carta 96 del llibre 10 escriu a l'emperador Trajà per a preguntar-li què havia de fer amb els cristians, als quals condemnava si eren denunciats. En aquesta cita tres vegades a Crist i assenyala que els cristians deien que tota la seua culpa consistia a reunir-se un dia abans de l'alba i cantar un himne a Crist “com a un déu”: