SER UN HINDÚ

L'hinduisme és una de les religions més antigues ( de 1400 a 1500a. de C.) i també una de les més complexes, ja que té milions de déus. No és una religió com les conegudes en occident, ja que no té cap fundador, ni té una “església”, ni un únic llibre  religiós com les altres religions, sinó diverses.

El seu origen es barreja amb el de la història de l'Índia, en la vall d'Indus, amb una de les civilitzacions més antigues del món (contemporània a l'Antic Egipte i Mesopotàmia).

Els hindús creuen que Déu no és ni home ni dona sinó un gran Esperit que no pot ser imaginat: BRAHMÁN. Creuen que no té forma o cos i que no pot ser vist.

Però si que pot prendre la forma d'un déu personal...és a dir, que l'Hinduisme té milions de déus però un únic Déu. Per a alguns hindús és Shiva el més important; per a uns altres és Vishnú; la deessa mare és la més forta per a uns altres i Ganesha és molt popular entre els hindús.

Per a l'hinduisme la conducta és molt important. Els nostres actes i les conseqüències d'ells és el que criden karma i va més enllà dels límits d'una sola vida. Açò és així perquè en l'hinduisme es creu en la reencarnació i els futurs renaixements estan condicionats pel conjunt de les accions de la vida present.

En l'hinduisme, a més, hi ha moltes maneres d'entendre la religió i moltes maneres de practicar-la, depenent del caràcter de cadascú, dels seus déus preferits i també de la fase de la vida en la qual s'estiga. Existeixen quatre camins principals.

• El primer és el camí de l'acció (karma), que consisteix a complir cada acte de la vida com una ofrena a la divinitat, de manera desinteressada respecte dels resultats que s'obtinguen.
• El segon és el camí de la devoció (bhakti), que consisteix a adorar a la divinitat per mitjà de visites als temples, peregrinacions, assistir a les festivitats i el culte diari, i també amb l'oració constant.
• El tercer és el camí de la saviesa (jñana), en el qual es pretén arribar a comprendre la realitat última de la divinitat per mitjà de l'estudi dels textos sagrats i l'anàlisi intel·lectual.
• En el quart camí, el del ioga, se cerca l'alliberament per mitjà dels exercicis físics i respiratoris i la meditació. Solen seguir aquest camí especialment els shaivas.