JUDAISME

El judaisme és una religió monoteista, basada en la creença en un sol Déu, omnipresent (sempre present, a tot arreu), intangible (no se li pot tocar) i transcendent (no està limitat pel temps). Va precedir al món, ho va crear i dirigeix amb saviesa les seues destinacions. La seua existència es manifesta a través de la creació.

El judaisme abasta una religió, un poble, una nació. Des que naix fins que es mor el jueu es regeix per principis religiosos monoteistes, ètics i de conducta, amb normes que abasten tots els aspectes de la vida.

Els jueus diuen que eres jueu si la teua mare és jueva. No has de ser una persona religiosa. Les persones jueves que no practiquen la religió, són considerades igualment jueves. Així, " Ser jueu" significa que segueixes els ensenyaments del judaisme o que vas nàixer com a jueu.

Poble jueu, hebreus, o israelitas, són les tres denominacions que rep el poble jueu com a tal. Poble perquè té un origen comú, relatat en la Bíblia, una història compartida des de l'antiguitat fins als nostres dies juntament amb una destinació comuna i una tradició mil·lenària.

El judaisme és també una nació, la conformació de la qual es remunta a l'antiguitat. Des de llavors, els jueus han posseït una terra històrica en comú: la terra d'Israel, promesa al primer patriarca, Abraham, en el primer pacte, Gènesi XV: «... als teus fills els donaré la Terra d'Israel com hereteu...». Aquest pacte serà després ratificat amb els altres patriarques i amb Moisés, capdavanter i legislador, qui conduirà al poble d'Israel, després de l'alliberament d'Egipte, a aqueixa terra, la terra promesa, perquè desenvolupe allí la seua vida basada en els principis de fe i en la creença d'un sol Déu, creador del cel i de la Terra.

Aquests conceptes formen la identitat jueva bàsica.

L'obra representa a Abraham eixint de Jarán i encaminant-se cap a la terra que Déu li havia promès. Es troba en el Museu de León i  va ser executada pel taller de Pedro de Orrente en el segle XVII