Un de les dades més segures de la vida de Jesús és que va constituir a un grup de dotze deixebles als quals va denominar els “Dotze Apòstols”. Aquest grup estava format per homes que Jesús va cridar personalment, que li acompanyen en la seua missió d'instaurar el Regne de Déu, que són testimonis de les seues paraules, de les seues obres i de la seua resurrecció.
En uns versicles del del Nou Testament, apareix per primera vegada el terme “cristians” per a referir-se als deixebles de Crist. Ells són els responsables de l'expansió de la doctrina que ell va predicar i que, amb el temps, va donar lloc a una nova religió monoteista, Abrahánica (com el judaisme i l'islam), basada en la vida i ensenyaments de Jesús de Natzaret, tal com són narrades en els Evangelis i altres llibres que conformen el Nou Testament. Encara que existeixen enormes diferències en les creences entre uns cristians i uns altres, la majoria basades en diferents interpretacions dels missatges bíblics, és possible fer un plantejament doctrinario de caràcter general, que passaria, en primer lloc per aquesta creença: la passió, mort i resurrecció de Crist.
“La vida eterna “ o la “ vida del món futur”, és una ferma creença de tots els cristians, la creença en el més enllà., en una vida després de la mort.
Els cristians intenten viure seguint els manaments de Jesús, sobre estimar a Déu i al proïsme, evidenciant la seua FE en la manera en la qual viuen les seues vides
Amb els segles, el cristianisme ha arribat a ser la religió més difosa del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario